Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

132 страница из 200

Els titulars de les senyories de les partides jurisdiccionals de l’illa començaren a canviar el 1241 amb la mort de Nunó Sanç, comte del Rosselló. Els seus béns a Eivissa passaren al rei Jaume però immediatament, el gener de 1243, Montgrí els adquirí i passà a ser senyor de tres quartes parts d’Eivissa i Formentera i de dos terços de la vila.ssss1 El 1256 Pere de Portugal morí i per cessió testamentària deixà els seus drets sobre Eivissa i Formentera al rei Jaume, qui els traspassà a l’infant Jaume, futur rei de Mallorca.ssss1 Després de ser arquebisbe electe de Tarragona, finalment Guillem de Montgrí refusà aquella dignitat el 1237. Havia conquerit Eivissa en qualitat d’arquebisbe electe i per gràcia papal conservà vitalíciament els seus drets sobre l’illa després d’aquella renúncia. A la seua mort, els seus béns havien de revertir a l’església de Tarragona, excepte els drets jurisdiccionals i les possessions que foren de Nunó Sanç, les quals Montgrí havia adquirit amb el seu peculi. En morir Guillem de Montgrí el 1273, el que fou del comte del Rosselló passà per deixa testamentària de Montgrí al capítol de Tarragona i la resta, com s’ha dit, revertí efectivament a l’Arquebisbat de Tarragona. La part de l’infant Jaume quedà per sempre de reialenc i les altres no sortiren ja de l’església de Tarragona.