Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

134 страница из 200

Els topònims que apareixen a les fonts designaven sobretot indrets de la vila i del seu entorn immediat. És lògic que així sigui perquè eren documents produïts per la Universitat d’Eivissa, amb seu a la vila i amb potestat per a la regulació de la vida urbana, amb oficials municipals com el mostassaf. Aquest òrgan de regiment municipal va ser formalment constituït l’any 1300, tot i que el primer llibre de comptabilitat és el ja citat Llibre de clavaria de 1373-1374. Des del segle XIII els prohoms gestionaven el negoci de la sal, per la qual cosa el manteniment de l’estany saliner passa a la competència de la Universitat. Això explica l’al·lusió a topònims ubicats a les salines que fan els llibres municipals i que hi hagués oficials de la Universitat encarregats plenament d’aquella activitat salinera: l’escrivà de la sal i el guardià de la sal.

La vila

El nostre coneixement de la configuració de la vila medieval d’Eivissa i del seu entorn més immediat prové d’una sèrie de plànols aixecats al segle XVI arran de la construcció de les noves murades a partir de 1555, conservats a l’Archivo General de Simancas i al Servicio Geo gráfico del Ejército i editats per diferents autors.ssss1 Aquells plànols representen una vila formada per diferents recintes murats adossats, subordinats un a l’altre i disposats al vessant nord de l’anomenat puig de Vila. La part superior d’aquella vila fortificada era situada al sud, formada pel recinte del Castell i, contigua per ponent, l’Almudaina. A redós d’aquells dos recintes superiors, es disposava una tanca que circuïa una part de la vila i l’església parroquial, la qual formava part de la mateixa murada. Un segon recinte de vila era el Raval, situat a cota més baixa, i delimitat pel sud pel mur de la vila. La murada d’un i altre recinte consistien bàsicament en murs a ponent i llevant assentats sobre el pendent del puig i a dos llenços de murada, un per a la vila i l’altre del Raval, que en direcció est-oest i encarats al nord unien aquells dos murs descendents. A l’exterior de la fortificació hi havia diferents construccions, com la Drassana, corrals, una tanca d’hort i diferents magatzems, tot situat a l’anomenat pla de la Marina; hi havia diferents casetes sobretot a la part de llevant de la fortalesa al vessant d’un pujol que allà s’aixecava i que després fou ocupat pel baluard de Santa Llúcia. A la part del sud i del sud-oest de la vila s’havien construït alguns molins de vent, ja documentats al final del segle XIV. Al nord-oest, sobre el camí de Portmany, hi havia el lloc conegut com l’Abeurador. Respecte dels camins, se’n representen dos que anaven cap a les Salines i un que des de l’Abeurador anava a la Marina passant al peu dels murs del Raval; a aquelles vies s’han de sumar el dit camí de Portmany, el dels Pous, el de Santa Eulària. Sobre els camins i l’horta de la vila els plànols posteriors, dels segles XVII i XVIII, aporten detallada informació.