Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

139 страница из 200

Les fonts sobre captius del segle XIII

Les referències concretes a captius corresponents al segle XIII són escasses i provenen sobretot de la bibliografia. Jafira és el primer captiu de nom conegut; Guillem de Montpalau el mencionà al seu testament de 1248 juntament amb altres sis captius més dels quals, però, no es diu que els tengués a Eivissa.ssss1 El 1276 Guillem Bellcaire féu arribar a Eivissa cinc sarraïns de València en una barca que salpà d’Oliva amb altres set captius a bord. Procedien del saqueig de l’alqueria de Vilallonga, en què Bellcaire i els altres havien participat personalment.ssss1 A l’any següent correspon una altra notícia de la conducció a Eivissa de moros capturats a València. I. Macabich, l’historiador local d’Eivissa, la va editar el 1967 sense citar-ne la procedència però fent constar que es tractava d’una ordre del rei Pere el Gran a l’arquebisbe de Tarragona perquè li lliuràs l’autor de la captura il·legal d’uns sarraïns de Polop, datada a Xàtiva el 19 de juny de 1277; finalment, s’han localitzat a l’ACA dos documents que hi tenen relació.ssss1 El corsari o raptor dels sarraïns fou Bernat Albert i tot i que el document no concreta el nombre de sarraïns capturats, afirma, això sí, que eren tenguts a Eivissa. El 1280 el sarraí de Mallorca anomenat Çaat, fill d’Açiça i Mabarich, alforres, era captiu a Eivissa.ssss1