Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн
138 страница из 200
Pel que fa a la recerca bibliogràfica, s’ha mostrat prou fructífera i des de Miret i Sans fins als recents treballs de Marzal i Blumenthal sobre la captivitat valenciana, passant per l’imprescindible Verlinden, per Cortés, Gioffrè, Vaquer i Hernando, s’han localitzat i fitxat esments a captius relacionats amb Eivissa a la majoria d’obres dedicades a aquest tema centrades a la Mediterrània occidental. Ha estat especialment important en aquest sentit l’edició de documents de la societat de Francesco Datini da Prato realitzada per Ridolfo Livi l’any 1928. Recentment A. Orlandi ha publicat la correspondència datiniana entre València i Mallorca, però la d’Eivissa, encara, espera una edició completa.
La historiografia relativa a les Balears, bàsicament referida a Mallorca i molt menys a Menorca, ha rebut una atenció especial perquè s’han establert diferents analogies amb el que és conegut de Mallorca sobre captivitat; també, s’han esquivat algunes mancances documentals d’Eivissa amb dades de Mallorca. L’analogia de les dades d’Eivissa amb les de Mallorca i fins i tot l’esmentada suplència d’algunes dades d’Eivissa amb les procedents d’estudis referits a Mallorca no s’estableix en aquest estudi només a causa de la proximitat geogràfica i política, hi ha també un motiu historiogràfic. M. Durliat, en un curt llambreig, havia permès veure captius en les obres del Palau Reial de l’Almudaina. J. Sastre ha documentat completament aquell ús de captius amb la transcripció acompanyada d’un breu estudi d’aquella font, els llibres d’obra entre 1300 i 1314. Semblant presència de captius es documenta en altres llibres d’obra estudiats o editats per aquest autor i referits a edificis notables de ciutat de Mallorca com la Seu i el castell de Bellver. La presència de captius a les obres de la Seu ja havia estat posada de relleu per F. Sevillano Colom, qui esmenta captius grecs posats a picar i donar forma als seus carreus de pedra.ssss1 La captivitat a Mallorca ha gaudit d’una atenció especial per part dels investigadors els darrers anys. Una part d’aquests investigadors han manejat les fonts des d’un punt de vista que els diferencia del que s’ha fet i es fa generalment arreu. Especialment A. Jené i després G. Jover, A. Mas i R. Soto han arribat a la captivitat tot estudiant el procés de colonització posterior a la conquesta catalana. R. Soto va documentar que una vegada conquerits, els sarraïns de Mallorca foren sotmesos uns a captivitat i altres a servitud –els casati–, en un intent d’aconseguir la reproducció biològica del grup que, com mostra el fet que ben aviat desapareixen dels documents, resultà fallit.ssss1 Després, gràcies sobretot a documents judicials, estudien la incidència dels captius en explotacions agrícoles que no foren parcel·lades i cedides en emfiteusi a pagesos, sinó que eren conduïdes per nobles, mercaders i ciutadans. Les seues produccions, generades per ser portades al mercat, eren possibles gràcies a colles de treballadors que en bona part eren captius. Els dits investigadors en donen els percentatges i els números absoluts.