Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн
128 страница из 200
H. Kirchner, en el seu estudi del pla de Vila a partir dels capbreus, observa una acumulació d’esments a condomines en la zona més propera a la vila. Les condomines les interpreta com parcel·les tancades d’hort o de vinya i fins i tot poden tenir una casa o altra construcció menor. A la zona de prat s’esmenten trossos de prat, cosa que indica que havia estat dividit en tinences, i també alguns horts, freqüents a la franja més interior; mentrestant, a la zona exterior del perímetre irrigat hi havia camps, vinyes i també horts, en aquest cas irrigats amb sénies. Enfora d’aquesta zona més parcel·lada es troben rafals i alqueries.
La configuració històrica del pla de les Salines no és tan ben coneguda com la del pla de Vila perquè ha patit més transformacions i s’ha estudiat menys. Amb tot, el CAEV hi esmenta alqueries, rafals i vinyes però no tinences consistents exclusivament en terra d’hort. Igualment, però, hi havia una zona de prat al voltant de l’estany saliner, com demostra la confessió de Bartomeu Roig, que posseïa una alqueria amb vinya, terres i cases al pla de les Salines i que confrontava amb «amb el prat i per l’altra part amb l’estany de la sal». Antoni Julià hi tenia un rafal que confrontava amb un tros de prat «sequia mediante».ssss1 Sembla que aquella séquia corresponia a un sistema de drenatge del prat situat prop del Carregador de la Sal. Aquella zona, anomenada tradicionalment el prat d’en Fita, va ser molt modificada al segle XIX per fer-hi nous estanys saliners. El fet que els camins que anaven a l’Estany i al Carregador fessin una volta evitant aquella zona de prat demostra que efectivament es tractava d’un marjal pantanós. Els capbreus esmenten un altre camí, el de baix o del Carregador, avui desaparegut, que devia passar més a prop de la costa però igualment evitant aquella zona de prat. A la part de ponent del pla, a tocar de la platja des Codolar, s’observen a la fotografia aèria de 1956 restes d’un parcel·lari que pot correspondre a horts o salines d’època medieval.