Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн
124 страница из 200
Les terres que els ciutadans conservaven en domini útil se situaven en un lloc ben concret: al voltant del nucli urbà on residien, al pla de Vila i al pla de les Salines. Així, l’àmbit urbà i rural on es produí l’ús de captius fou la vila i els plans d’intensa explotació agrícola del seu voltant. A l’extrem sud d’aquella unitat orogràfica, a més, es trobaven les Salines, un espai inundat anomenat antonomàsticament, l’Estany. Si l’illa té 541 km2, aquesta porció en què es produí, entre el segle XIII i el XVIII, la tinença de terra per part de propietaris no pagesos que usaven captius s’estén 96 km2. L’estudi de J. Bisson mostra que aquelles terres continuaren sent propietat de ciutadans no pagesos residents a la vila fins a la segona meitat del segle XX.ssss1
D’aquest context geogràfic de la captivitat eivissenca es té informació en grau suficient. Se sap a grans trets com eren les Salines i els llocs on posseïen les seues terres els senyors de captius, la vila on habitaven i els llocs on acudien a les seues ocupacions quotidianes. Són indrets susceptibles de ser representats sobre mapes i plànols i estimades les distàncies que els separaven, així com el temps requerit en els desplaçaments. La major part de l’illa correspon a zones d’elevat pendent poc o gens aptes per a l’agricultura i de fet cobertes de bosc de pi. Són vessants dels turons que formen el relleu accidentat d’Eivissa, amb alçades que van dels 100 als 300 metres, amb un sostre màxim de 475 m a la part de ponent de l’illa. Entre aquestes elevacions es formen petites valls, interiors o litorals, i d’altres majors, entre les quals cal destacar el pla de Vila, el contigu pla de les Salines, el pla de Portmany i la vall del riu de Santa Eulària. El pla de Vila és un vessant o conca hidrogràfica de 62 km2, mentre que el pla de les Salines en té 34. Sobre la línia de costa que tanca pel SE aquests dos plans se situa una sèrie turons al més alt dels quals, de 82 metres s.n.m., es va construir la vila d’Eivissa en temps protohistòrics.