Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

120 страница из 200

Pel que fa a l’ús de captius a les obres públiques, es pot avançar un resum del quadre 34, que es desglossa i explica detalladament en el capítol IV «La feina dels captius». El quadre 2 resumeix les dades que s’han pogut obtenir dels diferents llibres d’obres conservats entre el segle XIV i el XVI. Les xifres representen percentatges damunt del total de jornals i serveixen per comparar els jornals que hi feren els treballadors lliures i els que hi feren els captius. El quadre abasta la totalitat de les fonts conservades, concretament, llibres de comptabilitat municipal i reial dels segles XIV i XV. Per al segle XVI hi ha més fonts que no han estat explorades, relatives a la gran obra de les murades renaixentistes, entre les quals se n’han analitzat dues, el llibre de salaris de 1561 i el de 1590 (quadre 2).

QUADRE 2 Percentatges dels jornals fets per treballadors lliures i captius a les diferents obres analitzades

Com es pot veure, la majoria dels jornals, en ocasions una majoria àmplia, eren fets per captius a les obres documentades, almenys fins al segle XVI. En el dit capítol IV, on s’analitzen detalladament aquelles fonts comptables, es veurà com els treballadors lliures solien limitar-se al mestre d’obres i al seu macipssss1 –anomenat també fadrí i mosso–, mentre que les colles de feina eren formades fonamentalment per captius. És a dir que la qualitat de la feina feta per uns i altres era molt diferent. Els captius s’encarregaven bàsicament del transport de materials, bé traginant-lo amb l’ajut de mules, bé bastaixant-lo a força de braços. Al quadre pot observar-se que a les dues darreres línies, corresponents a 1561 i 1590, la tendència és inversa. Es tracta dels comptes de la gran obra del segle XVI, les murades renaixentistes. La seua gran envergadura ocupà durant anys gran quantitat de treballadors, més de cinquanta diaris, entre ells un bon nombre de picapedrers lliures i en dies convenguts pagesos que acudien a l’obra amb les seues mules. És per aquesta nombrosa participació de personal lliure, desconeguda en els llibres d’obres anteriors, que el percentatge de jornals fets per captius baixa considerablement.