Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

118 страница из 200

S’ha explicat ja, seguint Meillassoux, que la necessitat de proveïment feia que s’organitzassin expedicions de captura amb freqüència generalment anual, en el cas dels corsaris, en coincidència amb l’estació de major bonança a la mar. Així i tot, no quedava assegurat un nombre de captures suficient que cobrís la demanda, sempre més constant que l’oferta. El proveïment estava supeditat a multitud de factors que havien de provocar oscil·lacions en el nombre de captius aportats al mercat. Mentrestant, el ritme de renovació de les colles de captius era més previsible i inexorable. La constatació documental d’anades i vengudes de captius, de compres i vendes, no és la conseqüència de l’existència de mercats de «redistribució», sinó de les característiques peculiars del sistema de proveïment de captius i de la conversió del captiu en mercaderia. Aquesta conversió el feia objecte d’especulació i el trasllat d’un mercat a altre a la cerca de millors condicions de venda era una operació fonamental del mercadeig. O. Vaquer i el present estudi documenten la preferència d’ús de captius mascles tant a Mallorca com a Eivissa; així, la tendència general observada era exportar captives i adquirir captius, com és evident a les dades publicades per Livi, Marzal i Cortés per als segles XIV i XV respectivament.