Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

113 страница из 200

Les afirmacions de Livi i de Verlinden es basaven, com s’ha dit, sobretot en la documentació de l’arxiu Datini. Els documents d’aquella societat mercantil referits a Eivissa únicament abracen els darrers anys del segle XIV i els primers del XV, concretament entre 1397 i 1403. Dins d’aquell lapse, el període en què està documentada la presència d’un agent de Datini a Eivissa és entre el 1399 i el 1401. Certament, l’agent de Datini va adquirir captius tant de corsaris com de mercaders i en trameté una part fora de l’illa, sobretot a València; els captius esmentats figuren a les llistes de l’apèndix. Els documents de Datini editats totalment o parcial per Livi són 208, dels quals 64 tenen relació amb Eivissa, això és, el 30%. A la vista d’aquesta presència d’Eivissa als documents dels florentins no es fa estrany que primer aquest autor i després C. Verlinden se sorprenguessin. Ara bé, no tots els documents de Datini tenen relació amb el comerç de captius. A partir exclusivament dels documents editats per Livi, passaren per les mans de l’agent de Datini a Eivissa 49 captius; d’ells, amb seguretat, 17 foren enviats fora de l’illa; respecte de la resta, se sap que Giovanni de Genaio, l’agent de Datini, revenia captius a la mateixa illa i per tant no es pot assegurar si hi romangueren o foren embarcats novament, amb rumb a València o a Mallorca, les ciutats amb què més mercadejava aquell agent.