Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

110 страница из 200

D’altra banda, per si crear distincions en el si del grup captiu no era suficient, els càstigs destinats als captius eren d’una severitat expeditiva, com es tractarà al capítol V. Per exemple, el 1326 els comptes del procurador reial recullen la despesa feta en pagar el ferrer Pere Santa Creu per aplicar el càstig a què havien estat condemnats quatre captius que probablement intentaren fugir: esgarrar-los i a un, a més, tallar-li el peu.ssss1 A. Mas, per al cas de Mallorca, s’adona que les penes previstes per als delictes comesos per captius i setmaners eren més dures a Mallorca que al Principat. I ho eren, en principi, més que a Venècia, segons les ordinacions venecianes publicades per C. Verlinden.ssss1 No s’hi estipulaven assots ni mutilacions, i les penes es comptaven en mesos de presó en les «carceres inferiores» o en les superiors, un càstig menys exemplar que les assotades públiques. C. Verlinden considera que aquella expeditiva punició dels delictes, intents de fuga i rebel·lions s’ha d’entendre en el si d’una «société fortement esclavagiste» i perquè la severitat de la reglamentació necessària per mantenir l’ordre.ssss1 Ja s’ha esmentat que el maneig i el control d’un contingent captiu format essencialment per homes joves requeria de rigoroses mesures dissuasives i de càstigs exemplars.