Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

107 страница из 200

Els llogaters de l’ordinació, cridats a fer feina per habitants de l’«illa», no havien de tornar a dormir a la vila. Aquesta exempció té en compte la distància. Més enllà de l’horta de la vila o del castell era massa lluny per anar i tornar-hi cada dia. La distància remet a la grandària del lloc, a les dimensions físiques i de població de l’illa i de la vila. Només en un nucli urbà reduït, amb un nombre d’habitants i un contingent captiu controlable, les autoritats podien dictar ordinacions d’abast general com algunes de les mencionades. N’hi ha d’altres de més clares respecte d’això: el 1338 el lloctinent reial a Eivissa consultà al lloctinent general de Mallorca les cauteles a prendre arran de l’alarma que produïen les notícies de la proximitat d’un estol de galeres del soldà del Marroc.ssss1 Entre altres coses hi havia la qüestió dels captius, se’n volia evitar la fuga i que impedissin l’eficient defensa. Per això, el lloctinent general proposava fer una bona quantitat de ceps de fusta («cepos ligneos facere in maxima quantitate») i així immobilitzats poder tenir els captius on millor semblàs.ssss1 Més de cent anys més tard, el 1456, el consell municipal d’Eivissa dictà una ordinació semblant respecte de tenir els captius moros tancats el dia de Tots Sants o de Sant Jaume –l’abreviatura no es llegeix bé– fins que la missa fos dita.ssss1