Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

111 страница из 200

Hi ha encara una altra qüestió que es tracta al dit capítol V. El 1338, els captius que ocuparen el lloctinent reial eren propietat de diversos senyors; també ho eren el 1456 quan el consell nomenà dos homes per comprovar que aquells obeïssin les mesures de control i seguretat dictades («hon staran ni si seran ferrats»)ssss1 i igualment eren béns privats aquells captius trobats culpables de faltes i delictes als quals el mostassaf sentenciava a les penes d’assots prescrites al seu Llibre. Se’n poden trobar molts altres exemples en què els organismes i els càrrecs d’autoritat pública (en aquest cas reial i municipal) s’ocupaven de la gestió i el maneig d’una propietat privada com eren els captius. Al capítol V es tractarà d’aquesta aparent paradoxa. Es pot avançar que els senyors aprofitaren els recursos diguem-ne públics per fer-se més fàcil la tinença dels seus captius. Els càstigs per faltes i delictes comesos per captius rarament implicaven els seus senyors, sinó que sempre es preveia la possibilitat d’aplicar-los, en forma d’assots, sobre el cos dels acusats. La indemnització documentada des del segle XIV que es donava als senyors de captius morts per altri o executats arran d’una sentència judicial i la seua limitació fins a la derogació de tal privilegi la primera meitat del segle XVI és una mostra clara d’aquell abús que els senyors de captius cometien a costa dels cabals públics. El fet que els senyors de captius fossin sobretot els membres més rics i poderosos d’aquella societat va permetre un tal aprofitament indegut i continuat al llarg de segles. És interessant cridar l’atenció sobre el fet, que després es desenvoluparà, que aquell abús no es féu sense oposició, detectada justament arran de les indemnitzacions per mort de captius, al segle XV i, clarament, al XVI.