Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

112 страница из 200

Eivissa, un mercat de redistribució?

C. Verlinden, probablement sorprès per la relativa gran quantitat de documents de la societat Datini que relacionaven Eivissa amb el mercadeig i l’ús de captius, es demanà si l’illa no havia tengut un paper de mercat de redistribució:

Ibiza, l’une des Baléares, semble avoir joué dans leur activité comme traitants un rôle tout particulier. Les agents qu’y entretenait la firme italienne paraissent avoir acheté assez fréquemment aux corsaires les esclaves capturés par ceux-ci au cours de leurs expéditions de piraterie.ssss1

Verlinden, en relació amb l’activitat eivissenca de la companyia Datini, remet al llibre, prou anterior, de Ridolfo Livi. Aquesta obra inclou en un extens apèndix documents de l’arxiu de la societat de Francesco di Marco Datini de Prato relacionats amb la captivitat. En el cos del llibre, R. Livi afirma en coincidència amb el que després va escriure Verlinden: «Vedremo più oltre come Ivizza fosse un centro importante di commercio di Schiavi».ssss1 J. Guiral-Hadziiossif manté aquesta mateixa opinió.ssss1 No cal insistir que bona part del botí d’aquells corsaris esmentats per Verlinden eren els captius. Altres obres editen o esmenten documents relacionables amb l’aparent funció distribuïdora de captius del mercat d’Eivissa. És el cas de J. Miret i Sans, E. Putzulu, V. Cortés, J. Hernando, J. Sastre Moll i alguns altres.ssss1 F. J. Marzal afirma que «además de ser un territorio receptor de esclavos, las Baleares también ejercían una importante función de redistribución».ssss1 M. T. Ferrer Mallol introdueix una altra causa de l’arribada de captius a Eivissa, l’acció de les bandes de collerats almogàvers o saltejadors del Regne de València. Els captius d’aquests grups armats eren il·legals, ja que generalment es feien entre els membres de les aljames o en temps de pau amb el Regne de Granada. Així, un mercat allunyat com el d’Eivissa i, a partir de 1276, formant part d’un regne diferent, era lloc propici per col·locar aquelles preses. Hi ha casos documentats els anys 1276, 1277, 1311, 1370, 1382.ssss1 El proveïment que representaven aquells casos, però, no diferia molt de l’activitat corsària, com en el cas de 1277, en què un corsari d’Eivissa captivà també il·legalment uns sarraïns de Palop, al Regne de València, i els portà a la seua illa.