Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

109 страница из 200

Igualment, la distinció dins del contingent captiu podia provenir d’altres variables a més del lloc d’origen, el sexe i la religió. Per exemple el temps de captivitat, el tractament o maltractament rebut de l’amo, etc. Igualment no eren el mateix els captius que els setmaners. Tanmateix el contacte entre els captius d’uns i altres propietaris devien ser esporàdics. Unes ordenances de 1354 dictades pel governador de Mallorca prohibien les reunions de més de tres captius.ssss1 Aquesta heterogeneïtat del contingent explica que, a la meitat del segle XVI, a la mostra de cavalls armats i jocs amb armes que es feia a Eivissa per Sant Joan de juny, una de les categories de la competició fos la dels captius. El clavari de 1548 anotà la despesa del premi –la joia– per al captiu guanyador: una ampolla plena de vi.ssss1 Probablement es tractava de captius en els quals es tenia confiança i eren probablement batejats. Més avall es tractaran casos que insisteixen en aquestes categories entre captius però ara se’n poden recordar algunes: el maig de 1494, Joan, el captiu negre de Pere Marí, un home que vivia al lloc del Vedrà, a la part de ponent de l’illa, va ser enviat a la vila per donar avís de l’albirament de vaixells enemics a la costa; els jurats el recompensaren amb set sous i mig. El 1505 un captiu negre va ser premiat pel seu brau comportament en una lluita contra uns moros desembarcats. El 1536 un captiu cristià, probablement batejat –«Joanicó del senyor vicari»–, va ser posat a vigilar uns turcs captius que bastaixaven uns carreus de marès.ssss1