Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

104 страница из 200

los esclavos moros de dentro la villa son muchos, y efectuando no pocas libertades y muchas insolencias de día y de noche por la campaña, en daño y peligro de aquellos pobres moradores; mande V. Magestad se saquen de la villa los moros que hay y se trasladen al paraje que V. Magestad ordenará.ssss1

Probablement la raó de la seguretat i dels delictes que cometien els captius són subterfugi d’altres raons, es pot conjecturar que de tipus, diguem-ne, laboral. Les repetides ordres manant reduir el seu nombre o d’extingir els captius de l’illa tenen a veure clarament amb disputes internes i aquest text ho deixa veure clarament. L’esment a allò «antecedentemente mandado» ha de referir-se a reiteració de l’ordre de limitació del nombre de captius de l’any 1673.ssss1 És temptador relacionar la proposta dels pagesos d’espoliar els prohoms dels seus captius, amb l’esperança de la feina que la seua absència havia de deixar als jornalers locals. El que fos, s’haurà d’estudiar a partir de les fonts disponibles per a la captivitat del segle XVII, i XVIII. El cert és que la feina dels captius estava inserida en l’estructura productiva de l’illa, edificada des de la conquesta pels gestors de la colonització i mantenguda i perfeccionada pels anomenats prohoms. Al final del període estudiat aquí i més encara en els segles XVII i XVIII, l’oligarquia insular acumulava segles d’experiència en l’ús i la gestió de captius. Certament els prohoms no podien viure sense els seus captius.