Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

99 страница из 200

També conté dades d’interès un altre procés que es va incoar arran de la mort de Berenguer Escrivà, primogènit de Guillem Escrivà, un ric oligarca de la segona meitat del segle XIII. Guillem va ser durant un temps batlle de l’arquebisbe de Tarragona a Eivissa i també batlle reial, però el seu fill Berenguer va morir amb deutes importants malgrat que son pare l’havia fet hereu d’una fortuna considerable. Almenys segons els papers, percebia anualment censos rurals i urbans que muntaven a 185 sous, 7 besants, 10 morabatins, 10 masmudines, altres en espècie i encara alguns més dels quals no consta l’espècie ni la quantitat. A més de les possessions a Eivissa, tenia dues alqueries al regne de València. El més interessant de les dades contengudes en el procés són les relatives a la gestió que el dit Berenguer havia fet de les seues possessions. El 1325 establí una parcel·la de la seua alqueria de Benissomada,ssss1 situada a la part de llevant del pla de Vila, dins de la jurisdicció reial i que formava part de la cavalleria del mateix nom, que ell mateix detenia. L’establiment estava condicionat a l’obligació del beneficiari de plantar-hi vinya. Ja hi havia vinya en les terres d’aquella alqueria; se sap perquè el beneficiari del dit establiment n’havia comprat l’esplet per quatre anys a partir de 1323. El fet que es pogués comprar l’esplet vol dir que aquella vinya o vinyes estaven sota el domini directe i útil d’Escrivà. Això permet conjecturar que els Escrivà les haguessin explotat directament per mitjà de captius en algun moment. Entre els deutes d’Escrivà apareixen els diners que devia per la compra d’un captiu i d’una captiva grega anomenada Caterina.