Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

94 страница из 200

Els captius. Quants? De qui? Per què?

Per transmetre les magnituds dins de les quals s’emmarcà la captivitat a Eivissa, cal avançar una part de les conclusions abans fins i tot de desenvolupar-ne l’exposició. S’ha de dir que, pel que els documents han permès conèixer, el nombre de captius tenguts a l’illa de manera simultània no excedí en cap moment els dos-cents. Amb tota la problemàtica que comporten els càlculs de xifres absolutes a partir de fonts escrites medievals i modernes, s’han pogut obtenir algunes magnituds, vàlides en termes generals, i coherents amb el que se sap de l’espai físic (la vila i els camps) d’Eivissa i sobre els que eren usuaris i propietaris de captius en aquell lapse del segle XIV al XVI. El 1373 es compten 68 captius, esmentats sobretot en el llibre de clavaria d’aquell any. El 1423, una font afirma que n’hi havia 150 fent feina a les salines i el 1561 se’n compten cinquanta-quatre en la construcció de la fortificació, i seixanta-tres el 1590 a la mateixa obra. Més avall, al capítol III, s’ofereix més informació respecte de les xifres del contingent captiu i se n’especifiquen les fonts. La població total de l’illa es calcula en 2.500 persones en la segona meitat del segle XIV i en 9.213 segons una dada de 1646;ssss1 aquestes xifres de població total només són orientatives, el realment important és que, amb alt grau de fiabilitat, se sap que el 1467 hi hagué 334 caps de família amb dret a percebre sal (un dret que tenien tots els ciutadans de l’illa); d’ells, 48, el 14%, eren propietaris d’algun captiu. El 1568 s’observa una situació semblant però amb una població total més crescuda. Així, de 952 caps de família amb béns i rendes superiors a les 50 lliures i per tant subjectes a obligacions tributàries (els de renda menor eren considerats pobres), 86 eren senyors de captius; això és el 9%. Si s’afina més, resulta que 394 d’aquells 952 caps de família eren habitants de la vila, dels quals 77 eren senyors de captius; això vol dir que quasi el 20% dels vilers tenien captius. A la pagesia només 9 caps de família eren senyors de captius, xifra que representa l’1,6%. Més endavant, en el capítol III «Els captius i captives» es detallaran més aquestes xifres. Per acabar aquest avanç únicament cal afegir una altra dada d’importància: quants captius tenia cada propietari. És una dada que s’ha mencionat abans però que convé repetir ací. A partir de la mitjana del nombre de captius per cada propietari calculada globalment per a tot el període estudiat, resulta que cada senyor o senyora de captius en tenia quasi 2 (1,9); però el detall de les xifres demostra que la majoria en tenia un de sol. L’estudi amb detall d’aquest important factor es fa en el capítol V «Una societat amb captius».