Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

92 страница из 200

Soto en tria quatre, d’aquelles famílies, els Llull, els Bennàsser, els Picany i els Espanyol, entre els centenars –afirma– que apareixen a la documentació (la sèrie Escrivania de Cartes Reials de l’Arxiu del Regne de Mallorca).ssss1 El document més antic de la sèrie, referent a aquells grups familiars, és de 1231 i el més recent dels vistos en l’estudi de Soto és de 1306, mentre que la majoria se situen entre 1240 i 1260. Gràcies a ells, Soto pot establir relacions familiars, saber quines propietats tenien i quines activitats lucratives desenvolupaven. Les quatre famílies esmentades subestabliren colons a terres que els havien pertocat en el repartiment reial o a altres terres que posseïen, a la vegada, a cens. El més significatiu, però, és que totes quatre famílies participaven en transaccions de captius. Tres promovien la sembra de vinya i d’oliveres, cultius de productes aprehensibles i comercialitzables. Sembla lícit deduir que a les terres que mantenien sota control directe feien servir treballadors captius. Com s’insistirà més avall, l’ús de captius en les terres pròpies dels senyors no generava documents. J. I. Padilla, analitzant els comptes de la construcció d’un molí bataner dins del terme de la comanda templera de Gardeny, a Lleida, entre 1290 i 1291, no hauria detectat que hi hagué captius en aquella obra si no hagués estat per un fugisser assentament en què s’anotà la despesa en «XXII parels d’espartenyes als catius qui obren a la séquia».ssss1 Com que els captius eren dels frares templers no havien de pagar-ne el lloguer a ningú, no hi havia despesa ni cap raó, doncs, perquè el seu ús quedàs reflectit en els papers, excepte per aquelles espardenyes. Ara bé, en la part final del document, abans de començar els assentaments referents a ingressos, una altra nota deixa constància de la despesa feta en la compra d’aquells captius a Berenguer d’Entença. L’editor del document relaciona aquells captius amb la conquesta de Menorca, en què Berenguer d’Entença participà. A Eivissa, amb pocs dades per als primers moments després de la conquesta de 1235, ens hem d’acontentar amb l’esment als sarraïns de Pere de Portugal i a relacionar els captius de Guillem de Montpalau amb el vi i la sal que afirmà tenir a l’illa en el seu testament de 1248.