Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн
95 страница из 200
Cal insistir en aquest context de magnituds per poder tenir una imatge el més aproximada possible d’aquella realitat; aquest objectiu fa lícites algunes comparacions. El 1378 els senyors de captius d’una vila forana de Mallorca, Sóller, eren 42 i, de mitjana, cadascun d’ells tenia 1,8 captius mascles (la font no indica el nombre de captives que tenien). El 1428 Inca comptava 73 senyors de captius, els quals posseïen 142 captius, també només mascles, fet que dóna una mitjana d’1,9 captius per hom.ssss1 Les magnituds d’Eivissa, per tant, són comparables a les d’Inca o a alguna altra de les viles mallorquines de més població. Amb les grandàries ajustades dins d’aquest marc ràpidament esbossat tot avançant dades desenvolupades més avall, es poden exposar les notícies més significatives sobre la captivitat que aquells entre cinquanta i setanta senyors de captius mantengueren a Eivissa.
A banda de les xifres obtengudes dels documents d’arxiu, hi ha dues obres literàries i una geogràfica que testimonien la presència de captius a l’illa d’Eivissa. Més concretament, són textos que mostren els captius forçats a la feina a les salines d’Eivissa. Són testimonis de vàlua per la categoria dels seus autors i encara més perquè no hi ha gaires documents que mostrin els captius en aquella dura feina estacional de les salines (vegeu el capítol IV, «La feina dels captius»). Totes tres obres són de la primera meitat del segle XVI; es tracta de les Novelle de Matteo Bandello (1485-1561), l’Isolario de Benedetto Bordone, publicat el 1528, i el portolà del turc Piri Reis, amb un primer manuscrit del 1526. En to literari, o tècnic en el cas de Piri Reis, aquests autors situen captius fent feina a les salines. Altres documents permeten afinar molt més aquells valuosos testimonis, però rarament aporten xifres d’aquell treball forçat dels captius. L’extracció de la sal era gestionada pels particulars i no hi ha llibres dels jornals fets pels captius. Només un document de 1423 en proporciona la xifra que aquell any hi hagué almenys 150 captius moros enfeinats en l’extracció i el transport de la sal als carregadors.