Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн
97 страница из 200
La sal era una peculiaritat d’Eivissa per la qual l’illa era coneguda arreu. Aquell producte tenia, des del punt de vista de les causes i els objectius dels seus productors i de la seua gestió, un paper equiparable al del cereal i del vi, és a dir que en gran mesura era objecte d’especulació. Ja s’ha esmentat que les reserves senyorials i les propietats de ciutadans i mercaders estudiades a Mallorca es dedicaven a aquests cultius amb aquella finalitat mercantil o especulativa.ssss1 També la canyamel de les colònies feudals a l’orient mediterrani, i després de València i sobretot de les illes Canàries i Madeira, era cultivada i transformada amb vistes al mercat diguem-ne de llarga i mitjana distància.ssss1 L’anual replicació d’espècies cereals i el cultiu i la recol·lecció del fruit de vinyes i d’oliveres no eren una peculiaritat d’Eivissa, per això cap autor no se’n fa ressò especial, però ho fan de les salines. La presència d’estanys saliners era menys freqüent que les grans extensions de vinya i cereal. Com arreu, a Eivissa, l’increment del cultiu de la vinya va ser el resultat de la promoció que en feren els gestors colonials després de la conquesta de 1235.ssss1 La qualitat d’aquells cultius de produir collites quantificables abans de recol·lectar-se permetia l’arrendament de la recaptació de les exaccions o els drets que la gravaven (delmes i imposicions municipals). El creixement de les ciutats va afegir-se a aquesta orientació feudal tot incrementant la demanda de vi. En el capítol corresponent s’exposen més extensament les dades sobre el conreu de la vinya i la producció de vi relatives a Eivissa. Ara convé tractar únicament de la relació que s’establia entre les vinyes i la seua ubicació en els plans al·luvials dels voltants de la vila d’Eivissa (pla de Vila i de les Salines) i el fet que la seua propietat o tinença estava en la seua major part en mans de famílies benestants o en tot cas no pageses residents a la vila. Són, de fet, les mateixes famílies que apareixen documentades com a propietàries de captius.