Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн
101 страница из 200
L’any 1335, el document ja esmentat i citat de Verlinden, redactat pels prohoms d’Eivissa, argumentava que l’ús de captius els era necessari perquè no hi havia gent a jornal i, en conseqüència, eren els captius que feien «totes les obres rusticals».ssss1 El motiu d’aquella reflexió analítica de la situació foren els inconvenients que posà el lloctinent reial, aleshores el cronista Ramon Muntaner, a un corsari per exercir el seu ofici. L’ordre de l’oficial reial anava contra el que fins aleshores havia estat l’ús acostumat: que els corsaris anaven «en terra de moros que ne no eran de pau a cativar». El rei va atendre la súplica i manà Muntaner que permetés tals armaments corsaris. Quasi dos-cents cinquanta anys més tard, el 1580, els prohoms d’Eivissa, alguns dels quals eren descendents directes d’aquells de 1335, pregaren la revocació d’una ordre del rei que manava limitar el nombre de captius presents a l’illa. En la defensa que els prohoms feren de la lliure i il·limitada tinença de captius, afirmaren que eren molt necessaris per «no hallarse otros que lo agan».ssss1 És un argument calcat del de 1335 «altras personas franchas no s’i tròpian». Posteriorment, el 1623, novament una ordre provinent de la cort tornava a manar que es limitàs el nombre de captius a l’illa. La resposta, quasi idèntica a la de quaranta anys abans, assegurava que els captius eren indispensables: «los naturals no poden estar sens los dits catius». La conclusió era que havien de recórrer a captius perquè «en la present illa no i ha gent de jornal ni traballadors perquè cada llaurador està en sa casa i no·s troba un criat ni huna criada per ningun diner i per ço és forsat per rahó de totas las susditas cosas haver-se de servir de esclaus».ssss1 El 1654 un altre document en el mateix sentit recitava la llista d’utilitats dels captius i com eren de necessaris per fer totes aquelles feines que ningú altre podia ni volia fer: