Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

103 страница из 200

La causa superficial d’aquesta reconeguda dependència dels captius era que els senyors es veien incapaços per a la feina: «los huns per ser vells, altres perquè no estan aveats al treball» (1623). També l’argument de la falta de peons o jornalers no significava que a l’illa no hi hagués pagesia, com es podria entendre del document de 1335, sinó que els pagesos no es llogaven a jornal sinó que s’esforçaven en el conreu les seues terres. El document citat de 1580 ho posa ben clar: «cada llaurador està en sa casa, i no·s troba un criat ni huna criada per ningun diner, i per ço és forsat, per rahó de totas las susditas cosas, haver-se de servir de esclaus».ssss1 De fet, aquell argument potser ja no era vàlid el 1623. En un memorial de 1689 els pagesos exposaren al rei, per boca del sacerdot Joan Sunyer, diferents greuges que els infligien els prohoms. El síndic dels pagesos explicà a la cort la seua situació de misèria, que contraposaven a l’opulència de l’oligarquia i entre altres mesures de remei demanaven treure de l’illa el contingent de captius: