Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

106 страница из 200

El control i el maneig del contingent captiu

S’ha esmentat la diferent distribució espacial de les terres dels propietaris urbans i dels pagesos emfiteutes i alouers. A causa d’un procés de colonització que cal estudiar més detalladament, les terres del voltant de la vila –el pla de Vila– i la seua continuació cap al SO –el pla de les Salines– romangueren en la seua major part en mans de propietaris urbans. Això és que el domini útil no va ser alienat a canvi de censos per mitjà de contractes emfitèutics o per donacions en alou o almenys no ho varen ser a famílies pageses. La distància entre la vila i els camps, els horts i les vinyes circumdants del pla de Vila i de bona part del de les Salines permetia anar-hi, fer-hi feina i tornar en un sol dia. Amb el domini útil en mans de famílies benestants residents a la vila, la feina en aquelles terres la feien treballadors assalariats i captius. Aquest esment a jornalers sembla anar en contradicció amb el que s’ha dit abans. No és així, el Llibre del mostassaf d’Eivissa regulava l’activitat d’aquells llogaters o jornalers i, gràcies a la minuciositat dels legisladors medievals, sabem que aquells assalariats eren, almenys en part, d’origen captiu.ssss1 En efecte, les cinc ordinacions del capítol «de llogaters», o jornalers, preveuen la possibilitat que els llogaters fossin captius, setmaners o tallats, grecs o cristians. El fet és que aquelles ordinacions municipals regulen l’horari dels jornalers segons la distància a què es trobava la possessió on havien d’anar a treballar. És una llàstima que no es puguin situar, de moment, els límits que s’hi esmenten: «de Penedès tro al vinyet de Cària». Les feines a fer entre aquelles fites i la vila s’havien d’iniciar a la sortida del sol, és a dir sense descomptar el temps de desplaçament. Els jornalers tenien manat tornar a dormir a la vila, llevat de si havien estat llogats per un habitant de la pagesia o un «habitant de l’illa», com diu l’ordenança en contraposició amb els residents a la vila. Abans s’ha esmentat l’ordinació de 1505 que manava els captius pernoctar dins la vila el temps que feien la collita de la sal o tenir-los tancats en torres, alcaps o cases fortes.ssss1 Els comptables del rei feien distinció entre el «quartó de fora del senyor Rey» i l’«orta del senyor Rey». És a dir entre la porció del pla de Vila –l’antic al-Hawz–, posada sota la jurisdicció del rei i la resta de la seua partida –l’antic districte de Xarc. A l’ordinació anterior l’expressió «habitant de l’illa» es refereix als residents en aquells «quartons de fora». Els quartons eren quatre i tots tenien part de l’horta del pla de Vila. En el Llibre del mostassaf d’Eivissa es llegeixen topònims com l’«horta del castell» i l’«horta de Vila»;ssss1 designen la part irrigada del pla de Vila, inclosa l’horta del senyor Rei esmentada abans. Els textos denoten una visió des de la vila que oposa l’illa a la vila, és el fora i el dins. El territori que circumdava la vila era anomenat pla de Vila en atenció a la proximitat però també, d’alguna manera, al·ludint a la distribució de la, diguem-ne, propietat, en mans de residents al nucli urbà.