Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

102 страница из 200

Que tenemos ley a los esclavos moros; que son necesarios para recoger las frutas, conservación de las viñas, acarrear a los almacenes de la Universidad los trigos, arroz, aceites y otro víveres que vienen de fuera; son necesarios para todo, por falta que hay en esta isla de servicio, pues no se hallan de ninguna manera personas que a sueldo quieran servir.ssss1

En el mateix sentit apunta el cas escaigut el 1663 al captiu –esclau, posa la font– del magnífic Bonaventura Balansat, receptor del Sant Ofici, propietari d’una alqueria de les Salines però resident a la vila. Havia tramès un captiu seu a buscar un barrilet de vi a la seua alqueria de les Salines; de tornada, sembla que el captiu es va beure el vi en companyia d’altres moros. Després va ser vist i poc posteriorment detingut perquè havia intentat, segons digueren els testimonis, violar una noieta. Mostafà, que així es deia l’acusat, de 30 anys d’edat, portava ja quatre mesos dins la presó arran de l’acusació d’aquell crim, quan el seu propietari va escriure al comissari del Sant Ofici demanant que el deixassin anar «com fassa falta al servey de lur cassa y necessita d’ell per efecta de treure sal dels estanys, veremar y altres cosas té de fer, y per efecte de no trobar-se peons ni qui treballa».ssss1