Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн
90 страница из 200
La situació de reserves senyorials o terres dirigides directament per senyors, ciutadans o mercaders i treballades per captius es continua documentant al llarg del segle XIV. Així, P. Viciano troba l’ús d’uns pocs captius a la reserva dels senyors de Catarroja i a la dels de Picassent, a l’Horta de València al segle XV.ssss1 L’esmentat R. Soto, amb G. Jover i A. Mas, han estudiat les reserves senyorials de Mallorca després de la pesta negra de 1348 i les troben conreades en bona part gràcies a colles de captius formades per un nombre situat entre tres i tretze individus, una situació semblant a la documentada per Soto el segle anterior.ssss1
L’exigència senyorial de jornades de treball no remunerat per al cultiu de les reserves fou l’altre sistema utilitzat. Els serfs del senyor tenien l’obligació d’acudir a la reserva certes jornades a l’any, com els citats andalusins de les aljames de València o els d’Eivissa establerts per Pere de Portugal. R. Pastor afirma que a Castella entre els segles XII i XIV els pagesos sotmesos a sernas eren usats en les feines que temporalment requerien el cultiu dels cereals i de la vinya.ssss1 P. H. Freedman documenta l’exigència de serveis dels senyors als seus serfs el 1222 i 1234 al lloc de la Guàrdia: «els pagesos reconeixien haver de fer tres serveis: la jova (treball agrícola a la terra del senyor), la tragina i la batuda».ssss1 Recentment, J. Torró ha insistit en la importància que per a la producció de les reserves senyorials de València tenien les exigències de treball a les aljames sarraïnes.ssss1 Gràcies a un document sobre el qual es tornarà més avall, del 10 de setembre de 1235, un mes i dies després de la conquesta d’Eivissa, sabem que Pere de Portugal establí uns andalusins eivissencs en unes alqueries que li havien pertocat en el repartiment a canvi de la meitat de les collites i de l’obligació de feina gratuïta, sense limitació de dies de serveis i amb la manutenció d’aquelles jornades aportada pel senyor.ssss1 Fou un intent d’obtenir una part de la capacitat de feina d’uns sarraïns desplaçats i assentats a la terra per mitjà del trasllat des del continent del costum de l’exigència de treball. L’èxit de l’operació sembla que fou minso perquè no se’n sap res més d’aquells sarraïns, però l’altra alternativa, l’ús de captius, assolí les proporcions que es mesuren en aquest treball.