Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

85 страница из 200

L’argument de la distància porta a establir que els captius es feren servir en aquells llocs on el seu abastiment continuat era factible. Evidentment, però, la distància no és un factor únic ni absolutament determinant. Al segle X el califa de Còrdova era proveït de ṣaqāliba –captius eslaus– i el seu transport es realitzava amb èxit a través de tot Europa.ssss1 Generalment eren castrats, no debades la forma singular d’aquell mot àrab, ṣiqlab, va donar en català antic la paraula sicló ‘home amb un sol testicle’, sinònim de xiscló i de clavó.ssss1 És cert també que en aquell cas el principal client era el mateix Estat omeia i que l’ús que s’hi donava als ṣāqaliba era molt diferent dels captius que, posteriorment, usaren els nobles, mercaders, ciutadans, pagesos benestants i alguns artesans feudals. La potència financera de la cort de Còrdova, que se servia de milers de ṣāqaliba, mantenia en funcionament aquell proveïment de llarg recorregut, el qual coincidí amb l’expansió saxona sobre els pobles eslaus.ssss1 Una altra ruta llarga de proveïment de captius, ja se n’ha fet esment, era la que relacionava indrets tan allunyats com Gènova i la mar Negra.ssss1 Aquell comerç des de punts tan distants, Còrdova de les terres eslaves o Gènova de la mar Negra, sembla contradir l’explicació de l’absència de captius a les zones allunyades de les regions de captura, però no és exactament així. El cas cordovès s’explica, com s’ha dit, per la voluntat dels governants omeies de servir-se de ṣāqaliba en llocs clau de l’administració amb una intenció de control polític molt concreta.ssss1 Mentrestant, el manteniment de la ruta mercantil des de Caffa i Pera s’explica perquè va passar a ser la proveïdora de captius no només de Gènova, sinó de la resta de ciutats de la Mediterrània occidental i central.ssss1 La via marítima facilitava molt el transport de persones i mercaderia.