Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

84 страница из 200

Verlinden s’adonà de la necessitat de l’existència d’un ventre de ferro perquè hi hagués captius. A més, aquest lloc de conversió d’habitants en captius no havia d’estar molt lluny del lloc on els captius eren transportats i posats a la feina. Així, la desaparició de la captivitat de gran part del territori europeu és explicada per C. Verlinden per la disminució i finalment l’extinció del flux de captius cap a les regions més allunyades de les zones de captura. En tractar de Galícia proposa que la desaparició d’esments a captius sarraïns s’explica per la distància cada vegada més gran d’aquella regió geogràfica de la frontera amb al-Àndalus.ssss1

Així, la continuïtat de la presència de captius a la península Ibèrica i la seua extinció a França és explicada implícitament per Verlinden per la distància entre els llocs de captura –la frontera d’al-Àndalus– i els llocs d’ús.ssss1 J. Heers esmenta la presència de captius, als quals designa com a esclaus domèstics, en els documents baixmedievals relatius a les principals ciutats de la vall baixa del riu Roine. Mentrestant, al nord d’Avinyó –escriu– la captivitat sembla inexistent i conclou afirmant taxativament que ni a Lió, ni a Valença ni més al nord, no hi hagué captius a la baixa edat mitjana.ssss1 L’argument de la distància manejat per C. Verlinden té, lògicament, un pes fonamental, especialment quan es tracta de comunicacions per via terrestre. Un itinerari massa llarg podia fer inviable el mercadeig de persones perquè encaria la manutenció, una variable que s’havia de reflectir en el preu i dificultava el maneig dels captius i els queviures necessaris. Això, però, no significa que hi hagués regions que patissin falta de captius, simplement no n’hi havia i per tant no s’usaren o deixaren d’usar-se per falta de proveïment.