Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

79 страница из 200

Així, no eren només les fugues, per les pèrdues que significaven, sinó també, o sobretot, la subjecció del contingent captiu el que preocupava les autoritats. A Mallorca, aquesta voluntat de control, o més aviat la sensació de manca de control, fou la causa per la qual manaren repetidament fer recomptes i posar límit al nombre de captius (dels mascles, com s’ha fet notar). A Mallorca, el 1374 es prohibí que els setmaners de Ciutat continuassin deambulant per les parròquies foranes perquè eren molts i el 1390 es limità a sis els setmaners que podia tenir cada propietari.ssss1 A Eivissa, molt més tardanament, el 1580, 1623, 1654 i 1673 es donaren ordres des de la cort per acurçar molt el nombre de captius.ssss1 En el capítol següent, centrat en la captivitat a l’illa d’Eivissa, es tractarà més extensament de la relació entre la capacitat de control del contingent captiu i la preferència envers captius d’un o altre sexe. Així, la major docilitat de les captives, una idea potser avalada pel menor nombre de fugues que protagonitzaven, les feia aptes per ser usades en els llocs on el control sobre les seues persones era menor: territoris continentals i, en especial, les grans ciutats on, d’altra banda, habitaven en major nombre aquells que podien permetre’s la tinença de captius.