Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

75 страница из 200

Efectivament, les feines que es qualificarien de domèstiques eren una font de lucre per als senyors o senyores de les captives qualitativament equiparables a una producció agrícola especulativa o, en el cas d’Eivissa, a la venda de la sal que els captius cavaven i traginaven. El Llibre del mostassaf d’Eivissa prohibeix a les captives ser flequeres o «fer pa per vendre», igualment ser carnisseres o «fer carn per vendre». També les mostra fent la bugada i rentant ventres d’animal per fer embotit, traginant aigua i fent llenya. Entre les coses que es podien comprar als captius i captives sense sospitar que fossin robades hi havia l’obra d’espart o recipients fets d’aquest vegetal. Per cert, que les captives apareixen realitzant altres feines, fora de la vila, com traginar gra als molins, anar a jornal pels horts, tirant sal a les salines.ssss1 R. Salicrú assenyala la importància de les esmentades feines a què eren dedicades les captives i ha defensat també deixar de banda la distinció entre captius domèstics i agrícoles: «caldria concebre l’esclau, almenys el masculí, com a eina de treball polivalent».ssss1 És una afirmació que ja va fer D. Gioffrè el 1971: «Se una parte di questi schiavi a Genova faceva solo tappa, un’altra invece vi remaneva perpetuamente ed era utilitzzata (…) nei lavori più vari».ssss1 La constatació que en alguns o molts indrets el contingent captiu era format majoritàriament per dones no implica que el seu ús fos exclusivament domèstic ni molt menys que la captivitat medieval pugui ser qualificada de domèstica. Com D. Blumenthal afirma implícitament, tal definició historiogràfica implica entendre el fenomen com una versió més suau que la servitus romana i que l’esclavitud, una «less brutal and exploitative form of slavery».ssss1 Tampoc no s’ha de suposar que les captives feien exclusivament les feines socialment destinades a les dones lliures (les quals tanmateix caldria definir amb precisió). Volgudes per la seua capacitat de feina, diferents exemples demostren com aquella suposició és errònia. Hi ha obres en què es documenta la presència femenina, com a l’Almudaina de Mallorca entre 1309 i 1314, en què hi feren feina un bon nombre de «fembres».ssss1 A Eivissa hi ha també diversos exemples, com «la fembra d’en Bonanat» que el 1373 va fer dotze jornals en la reparació d’un llenç de murada. També «na Joana de madò Manresa» que va ajudar el mestre en la reparació d’uns carrers el 1418, i igualment «una sclava» que el 1494 donà manobre i pedres al mestre que adobava uns empedrats. També hi ha exemples de captives fent feines agrícoles, com les gregues que replegaren els sarments podats de les vinyes de l’alqueria d’Andreu Serra a les Salines el 1322.