Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн
80 страница из 200
Els usuaris de captius
L’estudi dels senyors o amos de captius, que són les designacions que apareixen a les fonts, mostra que pertanyien a les famílies més acabalades de l’illa, involucrades en el govern municipal i senyorial, amb terres a les zones més aptes per als conreus de producció especulativa, la vinya sobretot. No era així només a Eivissa, l’estudi de R. Salicrú fet a partir de les dades de la Guarda d’esclaus de la Generalitat de Catalunya de 1424 mostra com els mercaders, els ciutadans i els nobles eren els que posseïen major nombre de captius. Igualment, les dades obtengudes per O. Vaquer dels protocols notarials de Mallorca entre 1448 i 1500 apunten en el mateix sentit.
Un document citat abans, bé que tardà, de 1623, serveix per entendre que els contemporanis a la captivitat eren conscients del fet que els senyors de captius eren exclusivament els més rics de la societat. El document és la resposta dels jurats de la Universitat d’Eivissa a una de les ordres de la cort reial que manaven reduir el nombre de captius a l’illa. Els jurats en defensaren la lliure tinença i negaren que els captius fossin un motiu d’inquietud per a la seguretat de la plaça; digueren que a les nits estaven ben vigilats perquè eren propietat de ciutadans que els feien pernoctar dins els murs de la vila i que a la pagesia només n’hi havia uns pocs, en mans «de llauradós richs».ssss1 Entre els pagesos, doncs, només els més rics tenien la capacitat financera per accedir a la tinença de captius. La producció agrícola i ramadera dels pagesos anava destinada al manteniment de la família i a la satisfacció dels censos i altres drets senyorials i municipals. La seua limitada concurrència al mercat els deixava uns guanys amb els quals no podien sostenir el manteniment i la reproducció de captius. D’altra banda, els pagesos no tenien tantes possibilitats com els oligarques urbans de dedicar els seus captius a activitats productores de mercaderia o a feines remunerades amb moneda. Habitaven lluny de la vila, ja s’ha dit que les terres circumdants –el pla de Vila i el pla de les Salines– romanien en mans de propietaris urbans; així, feines com les obres urbanes, l’estiba de vaixells i altres de semblants quedaven fora de l’abast dels eventuals captius d’amos pagesos. El cultiu de les terres pròpies era l’única possibilitat, però les finques no produïen tot l’any fruits per portar al mercat que assegurassin la moneda per al recanvi i el manteniment dels captius. Amb tot, la tinença de captius per part de pagesos era possible, però el seu ús, sense l’accés al ventall de col·locacions que tenien a disposició els senyors de la vila, hauria anat destinat únicament a substituir els seus amos camperols en la feina; així, amb més boques per alimentar, el seu recurs no podia fer créixer gaire la producció de les finques dels pagesos.ssss1