Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

81 страница из 200

Lligada amb l’anterior, C. Meillassoux introdueix la qüestió del poc interès que per a l’oligarquia, el grup de senyors de la vila, podia tenir la generalització de l’ús de captius entre els pagesos: «Surtout peut-être parce que le développement de l’esclavage agricole parmi la paysannerie productive n’était pas d’un véritable intérêt économique pour la classe dominante».ssss1 A productivitat igual, una pagesia amb captius no interessava gens a l’oligarquia, que ja es beneficiava del sistema pel qual s’havia donat accés a la terra a aquells pagesos: els contractes d’emfiteusi. Igualment, tots els drets proporcionals a les collites quedaven afectats per l’increment d’habitants a la pagesia que hauria representat la presència de captius. Així, es pot conjecturar que mesures aparentment destinades al control de les fugues, a la seguretat de l’illa, etc. podien ser, a la vegada, instruments d’inhibició de la possibilitat que els pagesos se servissin de captius. Per exemple, algunes ordinacions municipals manaven que els amos fessin pernoctar els seus captius dins la vila o tenir-los ben tancats si els tenien a l’exterior de les murades –a «torres, alcapsssss1 o cases forts»ssss1– i sota la vigilància del seu senyor o d’un majoral seu. El fet de tenir casa a la vila, majoral o posseir una torre o fortificació implicava un certa riquesa no assolida per tothom, només pels propietaris urbans i pels «llauradós richs», com es deia el 1623.