Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн
77 страница из 200
une chiffre très modeste qui ne permet pas de parler d’un esclavage agricole, au sens où le recontre en Aragon dans les commandes des Templiers au XIIIe sècle, à Majorque, à Ibiza ou en Sicile, aux XIVe et XVe siècles. A Gênes, comme à Venise ou à Barcelone, il s’agit avant tout d’un esclavage domestique et de plus en plus à mesure que l’on avance vers les XVe siècle.ssss1
A Eivissa, posada com a exemple d’indret on segons el mateix Balard hi havia un «esclavage agricole», els pagesos representaven un percentatge menor del 5% entre els senyors de captius. El mateix es pot dir de Mallorca, i els captius de les comandes templeres pertanyien de fet als templers i no a pagesos. Almenys en el cas de València, una ciutat més petita però en configuració i funcions comparable a Barcelona o Venècia, s’han posat exemples de captius urbans fent, estacionalment, feina agrícola.
És possible que els senyors de captius assumissin que els homes tenien més força física, tot i que Meillassoux constati la major resistència de les dones, però hi ha altres possibilitats a explorar, com el preu d’uns i altres o un factor que s’ha anunciat abans i que també és advertit per l’antropòleg francès: l’al·lusió a la major docilitat de les captives. És ben segur que aquesta circumstància era coneguda pels usuaris de captius, sens dubte per experiència en el seu maneig. Cal prestar atenció a una sèrie de detalls importants. R. Salicrú explica com la Guarda d’esclaus de la Generalitat de Catalunya o assegurança contra fugues de captius fou creada el 1425 amb la intenció de proveir un fons des del qual compensar els propietaris que patissin la pèrdua que significava la fuga d’un captiu. Els diners per a tal fons s’obtenien de l’obligació que s’imposà als senyors de captius d’inscriure i pagar un tant per cada captiu mascle que tenguessin, mentre que la inscripció o el pagament per les captives era voluntari. El primer semestre de 1425 hi havia inscrits 1.647 mascles i només 22 femelles. Durant els deu anys de vigència de l’assegurança (1421-1431) es pagà la indemnització per un total de 327 captius fugits, és a dir, trenta fugues per any.ssss1 En els documents que esmenten fugues de captius musulmans de Barcelona editats o al·ludits per J. Hernando i de València per F. J. Marzal, es pot veure que la major part dels fugats eren homes.ssss1 Concretament les fugues de captius musulmans que J. Hernando documenta entre 1324 i 1400 són vint-i-una, i només dues foren de captives. La taxació de captius de Mallorca, de 1425, coetània i inspirada en la dita Guarda d’esclaus de la Generalitat de Catalunya, també inclou únicament captius mascles.ssss1 Més endarrere en el temps, la xifra de 2.800 captius estimada per les autoritats de Mallorca el 1328 tampoc no incloïa les femelles, i el compte dels captius de Sóller de 1354 es referia només, també, als mascles.ssss1 La major docilitat de les captives en contrast amb els mascles sembla, doncs, ben documentada.