Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн
82 страница из 200
Com s’ha dit, C. Verlinden va trobar l’ancestre primer de les plantacions esclavistes atlàntiques a les colònies medievals dedicades a la canyamel.ssss1 Però el peculiar sistema de reproducció de la captivitat –l’obligada concurrència al mercat– feia que, en realitat, totes les explotacions agrícoles i manufactureres que se servien de captius fossin necessàriament de caire especulatiu. Així, qualsevol reserva senyorial o qualsevol vinya feta produir per mitjà de captius o la recol·lecció de sal que cada any es feia a Eivissa esdevé un ancestre possible de les grans plantacions atlàntiques.
LA CAPTIVITAT MEDIEVAL
Abans de l’obra de C. Meillassoux, C. Verlinden (1955) es trobà davant la dificultat d’identificar a quin tipus d’estat feien referència les paraules servi, captivi, mancipia i ancillae dels textos altmedievals.ssss1 Eren categories jurídiques que, com advertiren A. Barbero i M. Vigil, procedien del dret romà però «habían perdido su primitivo significado y eran utilizadas indistintamente de forma imprecisa en el sentido técnico, pero de forma muy precisa en cuanto a que expresaban la realidad social existente en su época».ssss1 Si bé els captius dels segles XII i posteriors són també anomenats servi i mancipia en els documents llatins, són més fàcilment identificables com a captius perquè ens és conegut el reiterat procediment de convertir habitants conquerits o agafats en ràtzies en captius. Se sap fins i tot l’itinerari del trasllat físic dels captius que el procediment comportava, des dels indrets de captura als llocs de venda i d’ús. Es coneix el mecanisme del ventre de ferro de la metàfora de Meillassoux; se sap bé on actuava a partir de mitjan segle XII, de quina manera ho feia i com n’era de fecund: a al-Àndalus, en la seua conquesta. Conscient d’això, de la importància que les successives conquestes de territori i de gent d’al-Àndalus tengué per a la captivitat, C. Verlinden va dedicar en el seu estudi de 1955 un capítol a «L’esclavage dans le monde Ibérique chrétien jusqu’à la fin du XIIe siècle». Aquest autor considerà que a partir del segle XII es produí una neta diferenciació entre la part mediterrània de la península i la resta d’Europa –es refereix a França, de fet. Per a Verlinden, el període que s’emmarca entre la fi del Regne visigot i el segle XII: «constitue, en effet, pour l’histoire de l’esclavage dans le monde ibérique médiéval un véritable tournant. Les modes de recrutement des esclaves vont alors subir un changement complet».ssss1