Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

86 страница из 200

Amb l’adient concepte de captivitat desenvolupat per Meillassoux i la precisió que permet, seria convenient una revisió de les fonts medievals. Pel que fa a l’alta edat mitjana, la definició de captivitat ajudarà a distingir quan servi té el sentit de captiu i quan el té de serf. A la vegada, es pot introduir en la discussió la informació existent sobre les expedicions i les incursions sobre els pobles eslaus, els captius que generaven i les dades sobre la captivitat a les illes Britàniques. El llibre de síntesi de R. Bartlett conté esments a fonts dels segles X al XIV i estudis específics de gran interès que queden ara enfora de l’abast d’aquest estudi.

* * *

Quan Eivissa fou conquerida, el 1235, la captura i l’ús de captius era un procediment ben experimentat pels feudals protagonistes de la conquesta i pels immediats gestors de la colonització. Probablement alguns dels genovesos que el 1148 participaren en la presa de Tortosa havien participat, el 1146, en l’atac a Menorca i a Almeria. Els Annali Genovesi di Caffaro e de’ suoi continuatori afirma que l’estol genovès féu captius a Menorca: «et capientes Sarracenos et raubam, devastando casales per IIIIº dies, ad galeas redierunt», després de recalar al Portus Magnus d’Eivissa. Probablement també saquejaren aquella zona, però no hi ha notícia que marxassin contra la ciutat de l’illa.ssss1 Quaranta anys abans, l’expedició pisanocatalana contra Eivissa i Mallorca de 1114, entre altres efectes, va fer que els croats obtenguessin un ric botí en objectes i captius tant a Formentera com a Eivissa i Mallorca. Els captius hi són sempre presents, no debades el mercadeig de persones –en aquest cas els captius que feien els sarraïns entre els cristians– és esmentat entre els motius que desencadenaren l’atac.ssss1 Més endarrere en el temps encara, hi hagué la ràtzia contra al-Mahdiya i Zawila, a la costa del Magrib, realitzada pels genovesos el 1087; entre el botí d’aquella falconada hi va haver, també, captius. Més endavant, però abans de la conquesta d’Eivissa, l’endemà de retuda la ciutat de Mallorca, concretament el mes de març o abril de 1230, Nunó Sanç armà una nau i dues galeres «per entrar en cors en les partides de Barberia» (cap. 92). Al Llibre dels feits, els captius sempre apareixen en primer lloc quan es detalla la presa aconseguida: «tan gran host com aquesta és que no en tragam sinó vint o trenta catius» (caps. 187 i 196).