Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

89 страница из 200

R. Soto ha documentat, a la Mallorca del segle XIII, altres explotacions agràries en les quals s’usaven captius.ssss1 En un lapse que abraça de 1237 fins a 1282, són un total de 32 explotacions agràries, entre alqueries, trossos de terra, horts i honors amb les quals es relacionen documentalment més de 90 captius (una comptabilització afinada no és possible perquè les fonts no n’indiquen el nombre exacte).

A mesura que es feien arribar colons pagesos a Mallorca i a Eivissa es realitzava una distinció entre les terres que se’ls cedien en emfiteusi i les que quedaven sota el control directe dels seus possessors no pagesos. El cultiu d’aquestes darreres terres està relacionat amb la reserva senyorial o amb l’explotació directa per part, com s’ha dit, de tinents no pagesos. La presència de captius als camps, dedicats a la producció agrícola, no és específic de la Mallorca del segle XIII ni, com es veurà, d’Eivissa. A. Altisent documenta l’adquisició de captius pel monestir de Poblet abans de la meitat del segle XIII, concretament els primers esments són de 1243. Entre 1251 i 1277 els frares adquiriren successivament fins a setze captius destinats al cenobi de la Conca de Barberà.ssss1 J. M. Sans i Travé documenta captius de l’orde del Temple, sobretot en «aquelles comandes que disposaven d’importants dominis fundiaris, una part dels quals els frares explotaven directament com a reserva senyorial».ssss1 A. Echevarría afirma que els ordes militars disposaren de captius per treballar les seues terres i també per rescatar, per intercanvi, captius cristians; aquests darrers eren els anomenats «sarraceni de redemptione».ssss1 La participació de cavallers templers en expedicions de captura a terres de Granada està documentada a l’inici del segle XIV, poc abans de la seua dissolució.ssss1 El Memoriale divisionis d’Eivissa n’esmenta un, de templer, present en la col·locació de les fites de la nova divisió feudal de l’illa. Sans i Travé cita l’article de J. Miret i Sans «Inventaris de les cases del Temple de la Corona d’Aragó en 1289» en què figuren els captius –ben bé tots mascles– que hi havia a cada comanda.ssss1 Les xifres oscil·len entre els 48 de Montsó i els 4 de Corbins o de Castell d’Ares i un únic captiu a Ascó. Destaquen Miravet amb 43 captius, Gardeny amb altres 43, Peníscola, 33; Cantavella, 22; Tortosa, 20, i Vilell, 18. A les comandes en què els captius eren més nombrosos es va crear la figura del frare «custos captivorum».ssss1