Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

87 страница из 200

No hi ha textos directes que ho mostrin, però després de les conquestes, dels setges de ciutats, com la madīna de Mallorca o d’Eivissa i cent anys endarrere de Tortosa i de Lleida, hi havia molta feina a reconstruir les destruccions causades en la lluita i per fer que els camps produïssin menjar per als colons. El repartiment de Lleida després de set mesos de setge que acabà l’octubre de 1149 es va fer de «totam civitatem Ylerde, tam constructam quam destructam».ssss1 El còdex català del repartiment de Mallorca només esmenta uns molins destruïts, però el Llibre dels feits permet constatar els danys i la ruïna infligida a la murada (cap. 72). Igualment a Eivissa, els ginys de guerra enderrocaren part del mur de la vila i pedregaren el castell (cap. 126). Aquelles destruccions hagueren de ser reparades, algunes probablement a corre-cuita, com a Mallorca a causa de l’alarma produïda per la notícia de l’arribada de galeres de Tunis; el mateix rei tornà a l’illa per aquella causa (cap. 108) quan ja era a Catalunya. A Eivissa també s’albiraren embarcacions andalusines o magrebines després de la conquesta. Els treballadors d’aquelles obres no pogueren ser altres que els andalusins captius, no hi havia altra possibilitat a banda dels mateixos membres de les hosts i els pocs colons tot just desembarcats.