Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

88 страница из 200

Però l’exèrcit feudal mobilitzat no necessitava els captius només per fer reconstruccions. El menjar de cada dia de milers de persones degué ser un problema gegantí de proveïment. El saqueig de les alqueries –com narra el Llibre dels feits– només va poder suplir momentàniament un sistema més sòlid, constant i de magnitud previsible. En absència de pagesos, només els captius podien ser dedicats a posar en marxa la nova producció agrícola de renda. Més enllà dels captius trets de Mallorca el 1230 i d’Eivissa el 1235 i venuts arreu, una part foren posats a sembrar les terres que, com ells mateixos, havien estat donades als seus senyors. No es va escriure cap document relatiu a aquell ús primer i urgent dels captius. Només esporàdicament n’apareixen esments, més tardans. Mestre Joan va ser paborde de la catedral de Mallorca immediatament després de la conquesta i fins al 1251. Molt lligat Nunó Sanç,ssss1 va signar alguns documents d’establiment de terres a Eivissa de l’any 1238.ssss1 En el seu testament va disposar dels béns que posseïa a Mallorca: una alqueria a Porreres i l’alqueria de Semacoma, a Bunyola. En aquelles terres, treballant-les, tenia un nombre no especificat de captius. El cavaller Guillem de Montpalau va fer testament a Vic el 1248 perquè era ferit de gravetat. En el document reconeix tenir béns a Eivissa, obtenguts per la seua participació en la conquesta enquadrat en la host de Guillem de Montgrí, per al qual mantenia a l’illa un cavall armat. El sagristà de Girona li devia encara més de 187 besants que li prestà en aquella ocasió.ssss1 Entre els seus béns, Montpalau va disposar de set sarraïns: Jafira, Maimó, Cassim, Sahui, Jucer, Sucayma i Abdela. Del primer es diu expressament que era a Eivissa; és probable que, de fet, tots procedissin d’Eivissa.ssss1 També posseïa captius el mateix Guillem de Montgrí, a Girona. En concret, l’inventari post mortem dels seus béns, de 1273, en detalla deu.ssss1 D’alguns, en va disposar en els codicils del seu testament, com esmenta una declaració datada l’agost de 1273, immediatament després de la seua mort, escaiguda el juny d’aquell any.ssss1