Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

74 страница из 200

Naturalment, els rols sexuals vigents en la societat que usa els captius també influeixen en l’ús que se’n feia, però és un factor que no s’ha de sobrevalorar. És cert que les ciutats solen presentar major nombre de captives que de captius, mentre que a llocs com Mallorca o Eivissa es preferiren els homes. Això no obsta perquè captius mascles i femelles fossin ocupats en les mateixes feines o en feines reputades d’home o de dona independentment del sexe del captiu. La suposada major docilitat de les dones captives observada per Meillassoux és una qüestió a tractar, com es farà més avall.

En la discussió s’ha de tenir en compte que l’«instrumentum vocale», com Aristòtil descrivia els captius (ell escrigué δούλος, per a captius), era també una eina mòbil, aplicable a un ampli ventall de feines, generalment repetides cada any amb cadència estacional: la verema, les messes, la collita de sal, la provisió de llenya, el cavat i la poda de vinyes, llaurar els camps, fins i tot pasturar ramats, fer de bastaixos, traginers i de peons a les obres públiques, etc. Això no contradiu que hi hagués certes especialitzacions, com captives que sobretot fessin feines a la llar o alletassin infants, i captius als camps, als obradors i als ports fent de bastaixos. Però aquesta especialització relativa no ha de ser el fonament sobre el qual crear, en la historiografia, una captivitat domèstica. D. Blumenthal en el seu recent llibre s’oposa clarament a aquesta limitada visió i en critica el paternalisme que implica creure en un ús exclusiu dels captius a la llar: «Slaves in fifteenth century Valencia participated in a broad range of economic activities, with their contributions not limited to domestic service but encompassing agricultural and industrial production as well». La feina a la llar dels senyors, el filat de llana, el tragí d’aigua i llenya, l’elaboració de menjar per vendre, eventualment fer de dides, etc. no impedia la realització, segons l’estació de l’any, de feines agrícoles, com constata Blumenthal també a partir de fonts documentals valencianes: «a slave woman’s work responsabilities also typically included fieldwork on their master’s or mistress’s agricultural holdings». Els senyors feien fer de tot als seus captius. Com a il·lustració d’aquesta afirmació, un procés de 1466 que analitza la citada D. Blumenthal, en què dues captives que pretenien ser de condició lliure declararen que havien estat: «treballant per tot son poder en pastar cuynar scurar agranar fer bugades ençabonar collir fruits e vendre aquells ajudar en lo veremar e en les meses e en fer oli e altres fahenes».ssss1 F. J. Marzal també inclou alguns exemples de captives documentades fent algunes d’aquestes tasques. És el cas de la captiva –sclava posa la font– d’una viuda de València que l’any 1420 sol·licitava judicialment una manutenció que s’havia de deduir dels béns del seu difunt espòs; el procurador adduïa que l’estipendi no era necessari perquè: «ab la dita sua sclava pot filar e fer altres fahenes, de què pot provehir casa sua, e axí ho fan moltes dones e honrades dones en la ciutat e regne de València».ssss1