Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

71 страница из 200

Com s’ha dit, tot el debat s’aixeca des de l’explicació historiogràfica que es dóna a la ràtio de sexes coneguda d’alguns contingents captius, especialment el de Gènova. Així, als llocs on s’ha documentat una majoria de captives, s’ha considerat que se’ls donava un ús domèstic o de servei a la llar. Contràriament, una majoria de captius homes havia d’indicar un ús preferentment agrari. A partir d’això i de l’aparent inexistència de grans predis esclavistes s’ha propugnat la idea esmentada d’una captivitat medieval de caire domèstic, molt diferent, fins a fer-se incomparables, amb la servitus romana o l’esclavitud colonial atlàntica. J. Heers és un dels defensors d’aquesta proposta: «los esclavos son antes que nada domésticos en su mayor parte. Poseemos una prueba, indirecta pero irrefutable, de ello en el fortísimo porcentaje de mujeres entre dicha población servil».ssss1 Aquesta concepció s’enfronta a la tesi d’una captivitat fonamentalment agrària, de feina requeridora de gran desgast físic, mantenguda per C. Verlinden, interessat a lligar la Mediterrània medieval amb l’esclavitud negra del Carib: