Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

66 страница из 200

El fur següent (XXIII), de la mateixa data que l’anterior, estipula l’obligació de l’home lliure que embarassàs una captiva –sclava hi posa– de pagar una indemnització al seu propietari. L’infant, com es disposa en el fur ja esmentat (XX), era franc; la indemnització era de vint-i-cinc lliures. És molt interessant, però, que el fur afegeixi: «Açò ajustat, que si la sclava morrà de tal part, lo emprenyador pague lo preu de la sclava». Igualment, a Barcelona, una disposició del consell de l’any 1461 estipula la pena per l’emprenyador de captives o serventes en cas que hi hagués «per lo dit prenyat dan algú o lesió».ssss1 A Florència es troben disposicions semblants però emeses en temps anteriors. Una provisió de 1366 estableix les compensacions a aplicar als propietaris de captives embarassades en cas de lesions o mort a causa de l’embaràs o del part:

et quia ex partu deterior fit, domino vel possessori eius tertiam partem eius quod ante partum valebat, restituere teneatur (…). Et si ex dicta ingravidatione vel partu vel ipsorum occasione moriatur talis serva, domino eius vel possessori bone fidei veram extimationem restituere teneatur.ssss1