Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

65 страница из 200

Sarraÿna que serà prenys de chrestià ans que haje haüt l’infant, no sia venuda ni altrament alienada a chrestians ni a juheus ni a sarrahins, mas l’infant quant serà nat sia aytantost batejat e sia franch de tot en tot.ssss1

Encara més, el fur XXI (també de temps de Jaume I) disposava que si el senyor d’una captiva tenia un fill amb ella («tot chrestià qui jaurà ab cativa sua e n’haurà un fill o filla»), això era causa de llibertat per a la mare i el fill. Segons el fur XX, si la captiva no era seua («si jau ab cativa que no sia sua») només quedava en llibertat el fill i l’infant havia de ser batejat de seguida. Aquestes disposicions degueren aixecar qüestions perquè l’apartat XXII, de temps del rei Ferran (1488), disposa:

Com sovint s’esdevinga que les catives dels habitants en lo regne de València se jaen carnalment ab los scuders, moços e altres de la casa de lur senyor, e encara ab altres fora de la dita casa, e se emprenyen e aprés quan pareixen dien que lo part és de lur senyor e que per açò són franques, provehim e ordenam que les dites sclaves, per la dita rahó, no obtinguen o puixen obtenir franquesa, si lur senyor jurarà que la criatura no és sua ab jurament, al qual se haja a star e altrament no obtinga libertat.