Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

60 страница из 200

A Eivissa, el 1322, es va donar «carta de gràcia» a un sarraí vell que havia estat captiu en una alqueria; amb la llibertat se li va sargir també la gonella que vestia per anar mudat en el seu nou estatus de captiu vell alforro.ssss1 Per alleugerir-se del manteniment d’aquells captius vells, malalts o esguerrats, els senyors de captius idearen un altre procediment que aquell de l’expulsió de la casa. Consistia en un alliberament condicionat al pagament d’una quantitat de moneda a què se sotmetia els captius abans que arribassin a una edat molt avançada. Eren els anomenats contractes d’alforria. Es tractava d’un recurs també conegut a les societats islàmiques, com adverteix Meillassoux, ja que l’Islam «Il préconise la manumission à la fois comme un espoir apaisant et comme un moyen de mettre les vieux esclaves à leur propre charge».ssss1 M. Charouiti Hasnaoui explica en què consistia el contracte anomenat al-mukataba:

el Islam reconoce al esclavo el derecho de trabajar, ganar dinero a su favor y recobrar su libertad a cambio de un pago aplazado de un precio fijado por el dueño y dentro de un período limitado mediante un arreglo contractual.ssss1