Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

57 страница из 200

De la persistència de la captivitat es dedueix que el preu que els captius assolien a les places compensava les despeses que ocasionaven les expedicions de captura. En el seu estudi sobre els mariners, pirates i corsaris catalans medievals, A. Unali afirma que «Il mercante era, nella maggioranza dei casi, anche un pirata, almeno potenzialmente».ssss1 Ja s’ha vist com Verlinden veia en els corsaris els negrers de l’edat mitjana, però els negrers, els vaixells i tractants negrers, són un fenomen posterior, fruit de la possibilitat d’especialització que el gran mercat atlàntic d’esclaus va obrir a partir del segle XVI. El corsari medieval no té en general una especialització tan gran, actua també com a mercader i com a pirata, donat el cas. El ventall d’accions, la diversificació de l’activitat, era la via més adient per aconseguir benefici i per fer un ús òptim dels costosos vaixells. Els corsaris d’Eivissa que s’han pogut caracteritzar a través dels documents tenien altres fonts de lucre a més d’aquella activitat.