Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн
55 страница из 200
El mercadeig dels captius era un dels esglaons fonamentals de la lògica de la captivitat. Que uns captius arribassin a Eivissa via mercantil i altres de mans dels seus raptors no ha d’amagar el fet que en el moment inicial de conversió de la persona lliure en captiu, hi ha l’acte de captura. No hi ha, per tant, captius d’orígens diferents. N’hi ha un, d’origen, principal, la captura, demostrat per la constant presència de corsaris a les fonts, i altres de molt secundaris com el naixement de mare captiva o la captivitat per deutes. Aquests darrers, de fet, podien donar-se perquè s’afegien al corrent principal de proveïment alimentat constantment per la captura. C. Meillassoux afirma: «l’esclavage est associé à la guerre, à la rapine ou au brigandage qui en sont les principaux moyens d’approvisionnement direct ou indirect».ssss1 Naturalment, la captura era una acció de guerra –d’aquí l’expressió «captiu de bona guerra»ssss1–, i podia prendre diverses formes. És veritat que eren importants les xifres de captius fets en les conquestes. Pensem en les conquestes feudals sobre al-Àndalus del segle XIII –Menorca, sense anar més lluny– o en les posteriors, com la de Màlaga. V. Cortés documenta un significatiu augment de declaracions de captius moros –ajustes en deien també– que coincideix amb la conquesta d’Orà el 1509.ssss1 Les grans conquestes, és clar, feien que el mercat de captius anàs ben assortit, però el proveïment sostengut anava sobretot a càrrec dels corsaris i de les cavalcades, accions sense afany conqueridor que buscaven únicament un lucre en el qual els captius tenien una primordial importància. C. Verlinden es va adonar perfectament d’aquest paper dels corsaris i afirmà: «c’est plutôt parmi les marins adonnés à la guerre de course qu’il faut chercher les négriers du temps».ssss1 Per al cas d’Eivissa els corsaris eren essencials en el proveïment de captius. En un document de 1348 el rei reclamava al seu lloctinent a Eivissa els drets que li pertocaven del quint reial pels captius que venien els corsaris: «çarracenis captivis qui venduntur per cossarios sive armatores dicte insulle».ssss1 Una ordinació del Llibre del mostassaf d’Eivissa reitera aquest vincle: