Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

52 страница из 200

La captura era el moment de naixença del captiu, i de l’esclau. La seua consideració d’activitat legal per mitjà de la fiscalització del botí és la prova de la implicació general de la societat medieval en la captivitat i la guerra de cors. No era una captura ocasional o en un moment diguem-ne fundacional de la captivitat. La captura era reiterada, necessàriament constant. El captiu, quan deixava de ser-ho per mort, per manumissió, per fuga, per rescat o per qualsevol altre motiu, era reemplaçat per un altre individu capturat, de l’edat i el sexe volguts per qui l’usava, pel seu propietari. Aquella reproducció per mitjà de la captura implica que el contingent captiu no es pot considerar un grup social. Per regla general no s’establien dins del grup captiu relacions familiars ni vincles de consanguinitat ni cadenes genealògiques. El captiu era un grup format per individus situats artificialment en un tram d’edat concret, entre els quals predominava, perquè era volguda i mantenguda, una proporció entre sexes determinada que reflectia la conveniència i la voluntat del conjunt de propietaris o senyors dels captius.