Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

48 страница из 200

Meillassoux considera errònia la definició d’esclau –i per tant de captiu– quan es fa exclusivament a partir del marc jurídic de relació institucional i individual entre el senyor o l’amo i el captiu.ssss1 Aquesta relació, sobre la qual sovent s’ha fonamentat la definició historiogràfica de captiu, era la volguda i produïda, justament, pels usuaris de captius. Així, la definició de captiu formulada en el dret resulta confusa, esbiaixada i incompleta. Meillassoux defineix l’esclavitud atenent al tret fonamental que el sistema de reproducció majoritari és la captura de nous exemplars. La majoria dels captius es fan, no neixen. La importància d’aquest sistema de reproducció per mitjà de la captura és reconeguda a les obres de C. Verlinden i de M. Bloch. Els servi d’època romana, que M. Bloch anomena esclaves, afirma que provenien de les guerres, de les accions dels bandits, de les ràtzies; la seua comercialització els feia arribar a diferents indrets, allunyats de les regions de captura. Els grans latifundis del baix imperi romà, treballats per servi –continua Bloch–, eren possibles gràcies a aquell sostengut proveïment de nous captius.ssss1 El final de l’«esclavage», el troba Bloch en certs canvis econòmics però, sobretot, en la interrupció de les guerres que permetien abastir la demanda de captius. També Verlinden considera que sense el «recrutement», com en diuen ell i Bloch, la captivitat desapareixia proporcionalment al ritme que decreixia l’aportació de recanvis: «L’esclavage qui ne peut vivre que par un apport continuel de matériel humain, n’y a plus fait, dès lors, que végéter». I encara més clarament, Verlinden afirma que els regnes limítrofs amb al-Àndalus s’hi proveïen de captius «C’est qu’ici les expéditions en pays musulman permettent le recrutement continu des esclaves».ssss1