Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

47 страница из 200

La definició de captivitat, i d’esclavitud

S’ha d’insistir, malgrat la crítica tot just ara realitzada a la nomenclatura que utilitzà, en el fet que els estudis de C. Verlinden són el sòlid fonament actual de tot estudi sobre la captivitat, o l’«esclavitud», medieval mediterrània. Això no obstant, ha estat C. Meillassoux qui ha establert les bases per al coneixement de la lògica de l’esclavitud –la mateixa de la captivitat. És gràcies al seu estudi que una definició precisa i sòlida de la captivitat és possible.

El mot captivitat conté la seua pròpia definició, molt al contrari que es clau, de tan difícil etimologia. Així, la captivitat es fonamentava en la captura, el rapte, la caça, a agafar persones per comercialitzar-les i forçar-les al treball en un estat de privació de llibertat. Agafar i capturar són els significats de capire, ètim de captiu i de captivitat. No era una acció, la captura, espontània ni sorgida a l’atzar de l’ocasió; era resultat d’una voluntat premeditada, repetitiva i d’execució perfeccionada amb la reiteració de la seua pràctica. L’èxit d’aquella pràctica rau en la selecció de captius que s’efectuava en el moment de la captura. La selecció portava al mercat, a mans dels usuaris de captius, els exemplars de l’edat i el sexe desitjats, susceptibles de ser posats a la feina de manera immediata.