Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн
42 страница из 200
Le Portugal, puissance atlantique, a été marqué, nous l’avons vu, dès le XVe siècle, par les caractères nouveaux que devait présenter l’esclavage à la suite des grandes découvertes. Ce qui a changé alors, c’est la nature de la traite. L’esclave est, depuis lors et avant tout, un noir d’Afrique, acquis aux colonies et destinés de plus en plus à l’économie coloniale. Ce caractère deviendra plus net encore à l’époque moderne et affectera même l’institution servile dans la métropole.ssss1
Verlinden era conscient que la lògica dels mecanismes del que ell anomena esclavage médiéval i de l’esclavage colonial a l’Atlàntic era essencialment la mateixa. Per Meillassoux sabem que la definició vàlida de tots dos conceptes al·ludeix a la manera com es generaven més captius o més esclaus: per la continuada reducció de persones capturades a tal estat. Probablement sigui en el mètode de captura on es troba la diferència més notable entre la captivitat i l’esclavitud. Els europeus aviat conegueren que la millor manera d’obtenir negres era induir els mateixos habitants de l’indret perquè executassin les captures. Aquella estratègia ocasiona que el negrer no sigui comparable al corsari mediterrani que practicava ell mateix la captura. Sens dubte, però, és a l’escala, la magnitud dels dos fenòmens on es troba el factor de diferenciació més important.