Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

41 страница из 200

Però l’aplicació de l’experimentat procediment de la conquesta i la captivitat no va tenir, amb les poblacions índies americanes, exactament els resultats previstos. Almenys pel que fa a la resistència que els habitants d’aquelles terres sabien oferir als conqueridors. L’experiència en la conquesta d’al-Àndalus i de Canàries els havia dotat, sobretot els castellans, de molts recursos per a l’acció de guerra.ssss1 Clarament els indis no la tenien. Una altra experiència subalterna a la guerra, la de la gestió dels conquerits, va donar-los les pautes per sotmetre a captivitat els indis. Al mateix temps, el coneixement de la costa africana que obtenien els portuguesos en les seues expedicions mostrà el nou indret on podien proveir-se de captius. Les incipients plantacions de canya de sucre de les illes Canàries i Madeira, a les quals s’havia fet treballar els negres amb èxit –els guineus, en diran els portuguesos, en referència a Guinea–, esdevenen els precedents d’aquelles que es crearan al Carib i al continent americà. Respecte d’això, Verlinden afirmà que el tràfic de negres al llarg de la costa africana al final de l’edat mitjana marcà el punt de partença de la transició del seu «esclavage médiéval» cap a l’esclavitud colonial americana. En efecte, molt aviat, a partir de 1510, ja hi ha constància de l’enviament d’esclaus negres per suplir la delmada població índia de les illes del Carib.ssss1 Va ser –argumenta Verlinden– un fenomen de simple continuïtat activat per l’extinció «esgarrifosament ràpida» dels aborígens de les Antilles.ssss1 L’historiador belga situa Portugal, arran de la posada en funcionament de la Casa dos Escravos, al front d’aquell salt de la captivitat a l’esclavitud: