Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

44 страница из 200

Captius i esclaus als documents relatius a Eivissa

L’ús del mot esclau es documenta a Eivissa encara amb més retard que als territoris circumdants. A partir del darrer quart del segle XV es pot registrar la tendència a utilitzar en algunes ocasions la paraula esclau, però sempre acompanyada de captiu. Esclau es va anar introduint a poc a poc i a la darreria del segle XV i sobretot al XVI. Els documents relatius a Eivissa mostren alguns exemples de l’ús sinònim de captiu i esclau. Per exemple, en un assentament comptable del Llibre de clavaria de 1493-1494 (f. 7r):

E primerament diluns a X de juny començà a tirar terra e cal·ls lo catiu de mon cunyat, Francesc Sunyer, ab dues bèsties, guanyà per les dues bèsties quatre sous e per l’esclau tres.

Malgrat aquest ús d’esclau, en la resta d’aquell llibre de clavaria, l’escrivà va preferir utilitzar la paraula tradicional, catiu. En concret, la va escriure 115 vegades, sempre en masculí, dues vegades sclau i dues més sclava. Una font de la segona meitat del segle XVI mostra que l’ús de catiu continuava sent majoritari en aquella època, però sclau s’havia introduït ja plenament: 39 usos de catiu i 13 de catibo, en castellà, per 23 d’sclau, tots en masculí.ssss1 En un altre document comptable, de 1559, es constata també aquest ús indistint de captiu i esclau: «Los catius són Bartomeu Tur, sclau de Bartomeu Tur, Joan Negre y altres quatre, que per tot són sis catius».ssss1